Rakiura Track

Distància: 36 Km
Temps: 4 dies
Punt de sortida: Oficina del DOC, Oban.
Punt d’arribada: Oficina del DOC, Oban.
Circular: Si
Descripció:

“Segons la llegenda Maorí, Stewart Island va ser l’ancora de la canoa de Maui (illa Sud) quan va atraura al gran Peix (illa Nort) des del mar. Separada de la illa Sud per l’estret de Foveaux, de 32 km, gairabé tota la illa (el 85%) es va convertir en el Parc Nacional de Rakiura el 2002. Les seves platjes sense explorar, turons plens d’arbustos, escarpada costa i aus autoctones, es convinen per convertir la illa en un paradis natural.”

A principis de novembre, plantejant la ruta a seguir per la illa Sud vam decidir que aniríem a Stewart Island, i un cop arribat el moment, no tant sols la visitem, si no que decidim fer una ruta de uns 36 Km de 3 dies (encara que nosaltres la vam voler fer en 4 per aprofitar tots els campaments que hi ha per el traçat).

El primer dia fem uns 10 km (dels quals els 6 primers son per carretera per trobar l’inici de la ruta) fins arribar a Maori Beach. El dia càlid i tranquil, sumat a que el camí de moment era pla, fa que arribar a la platja i primera zona d’acampada sigui relativament fàcil tot i carregar amb el menjar de quatre dies.

Arribem passat el mig dia i després de refrescar-nos una mica i fer un petit bany, dinem i passem la tarda descansant. Una llarga platja seguida d’un pont que creua un riu, es l’inici del tram del segon dia, que únicament son 4 km fins a la següent platja, Magnetic Beach.

Allà arribem d’hora, i després de dinar tenim una llarga tarda per davant, la qual aprofitem per arribar al refugi uns 200 metres més endavant. Ja que no hi ha cap lloc per deixar la brossa, preguntem al refugi i ens diuen que no la podem deixar; genial quatre dies carregant les deixalles. El segon dia també fa calor però no hi ha massa a fer, així que improvisem algun passatemps i passem la tarda fent partides de “Hundir la flota” a paper i boli; van ser molt interessants encara que no ho pugui semblar!

El tercer dia comença avisant-nos, just després d’esmorzar començà a ploure i encara ens quedava el tram més difícil, 12 km per zones de fang (ja ens havien avisat) i dos pujades que tot i no ser molt altes s’ens fan bastant cansades.

Per sort durant el dia no plou i la part més difícil la fem tranquil·lament, fins que poc abans d’arribar al refugi (nosaltres anàvem 3 km més enllà, a la zona d’acampada) comença a ploure. Pensant que seria poca cosa seguim a ritme ràpid per les ganes d’arribar, i comenten l’estupid error de no posar-nos les capelines. Des del refugi al campament, tot el camí es ple de fang, en una de les baixades rellisco i poso el peu en una bassa, perfecte, sento en Lluís que riu…

Seguim baixant sense gaires miraments ja que estem empapats i tenim unes ganes boges d’arribar. Dos minuts després sento com es queixa en Lluís una mica enrere, ha posat els dos peus al fang. Millor dit les dues cames gairebé fins al genoll, fins al punt de estar a punt de perdre el calçat intentant treure el peu del fang.

A partir d’aquí, decidim forçar el ritme fins arribar al campament ja que cada cop plou més. Una hora després, plens de fang després de les continues relliscades, arribem a la zona d’acampada on és pràcticament impossible muntar la tenda degut a la pluja i al fang que invadeix la zona.

Solució: muntem la tenda sota el petit porxo que hi ha a cada zona d’acampada. La situació era bastant còmica, la tenda muntada sota sostre, tota la roba estesa i tot bastant desordenat.Tot i així, entre picades de centenars de mosquits podem sopar i amb roba seca ens posem a dormir mentre segueix plovent.

El quart i últim dia no comença millor, de bon matí segueix plovent i ens hem de posar calçat i pantalons molls i enfangats del dia anterior, però les ganes d’arribar al poble i menjar alguna cosa calenta fa que els 9 km i mig que encara ens queden els fem a bon ritme i parant una sola vegada a mig camí. Arribem a Oban a les 11 del matí, 2 hores i mitja després de sortir del campament. Allà avisem al DOC de la nostra arribada, recollim les coses de la taquilla que no ens han fet falta per fer la ruta, arribem al hostel, i després d’una dutxa, un bon plat de macarrons és el nostre premi.

Una ruta preciosa amb zones de bosc i platges impressionants. És cert que la podríem haver fet en 3 dies però així hem gaudit més de la illa.

Ara ens trobem a Te Anau, tenim previst veure el fiord més famós (Milfors Sound) i el dimarts dia 14 farem una de les 3 rutes més importants que tenen aquí, de quatre dies també (Kepler Track de 60 km) que puja al Mont Luxmore de 1500 m.

Fins aviat!