Finalment hem aconseguit fer les dues últimes coses que teníem pendents abans de marxar de Nova Zelanda.
Hem pujat al Mt Taranaki (2518 m.) i hem pogut veure els kiwis (l’animal) encara que en una granja de reproducció.
Per pujar al Taranaki volíem fer una ruta de 4 dies que rodejava la muntanya en forma de con i l’últim dia pujar a dalt de tot per fer cima. El problema va ser que just el dia que volíem començar i els dos següents, s’esperava un temporal a la zona i ens van recomanar no aventurar-nos.
De totes maneres i sota la pluja vam decidir començar la ruta encara que no de la forma prevista; vam fer el primer dia únicament 1 hora i mitja de camí fins al refugi al principi del tram que puja fins a la cima.
Vam tenir sort ja que a mig mati quan vam arribar al refugi va ser quan va empitjorar el temps i va durar tot el dia i part de la nit. Un vent que bufava fort i una pluja a estones intensa ens va tenir tancats al refugi masses hores com per gairebé tornar-nos bojos!
L’endemà ens vam llevar amb el temps calmat i amb força boira però vam decidir començar a caminar. Cap a la cima.
A mida que pujàvem la boira era més intensa i no veiem mes enllà de 15 o 20 metres. A mig camí però la boira va quedar rere nostre per mostrar-nos per primer cop la part més alta del volcà.
La part final va ser bastant dura ja que moltes zones les vam haver de fer a quatre grapes i grimpant per les roques i la grava que dominava el camí.
Un cop a dalt amb un fort vent però sense boira vam poder gaudir de les vistes i la baixada rapida va ser divertida gairebé corrents…
Vam tornar a fer nit al mateix refugi, i el tercer dia no hi havia restes de la turmenta i vam poder veure la muntanya sencera i neta de boira.
Ara hem passat per Hamilton (on vam arribar després de fer 300km més d’autoestop) i Rotorua on estem ara. Ahir sota una intensa pluja vam poder anar a veure els Kiwis… per fi!
A partir d’ara ens queda poc a Nova Zelanda, i passarem uns dies a casa de la gent que vam conèixer fent la ruta amb la canoa que ens ha ofert casa de camí a Auckland, on estarem els últims dies i per preparar-nos per marxar cap a Austràlia, on passarem uns dies abans de tornar a casa.
Kia Ora!
Kin animal més curiós jejeje. Almenys l’heu pogut veure. Realment tenies raó amb la muntanyeta…vaya tela! Em recorden a algunes de per akí, però el paissatge és xulíssim. Llàstima del temps. Vinga espavileu-vos a buscar receptes de paelles k heu de kedar bé 😉 Fins aviat!
jaja avui nit de paella i sangria made in New Zealand; salut!
wai wai wai, pro si ja no us keda res per veure, ara k us patejareu australia o k???? k vagi tot mol b!!!!!! cuideu-vos
lluis es muy complicado pero es la unica manera de conectar con vosotros. hazle llegar a marina estamos bien todo es distinto ya hablaremos. besos estamos muy bien . mama y papa
hola family k encare aneu tirant ? veig k els cubans tambe records a tots!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Eooooo nois k passa? No sabem res de vosaltres! Ja esteu a Australia dins la onada de calor? Esperem saber algo aviat…un petó
Hola Roger, El Joan m’ha explicat la teva aventura i he volgut saludar-te. Sembla que New Zealand és un país tan bén parit com es diu, no? Dons, a disfrutar que son dos díes.
Adéu company!
Que grans que sou!
Que acabi d’anar com fins ara el que us queda de viatge. Teniu fotos boníssimes!
Lluís! Amb el cabell ros seríes en Barney Stinson!!
Fins aviat!
Lluís, maldito!!! tant blanc i a hobbitton ets com una mena d’smeagol jajajaja, això de que t’havies posa’t morenet és totalment incert!!! xD la familia obispa t’espera! que acabeu de passar-ho genial! 😉