Mes: novembre de 2010

Dunedin

  By , ,

Situació: Dunedin Coordenades: -45.87876, 170.502798
Mapa més gran Google Earth

Hem estat quatre dies a Oamaru, una ciutat que ha valgut la pena visitar encara que al principi teníem intenció de parar a Timaru en vers d’aquesta població.

La veritat es que em passat un bons dies (veient pingüins, passejant pel jardí botànic o per qualsevol altre part).

Fent un breu incís, cal dir que fent autoestop direcció Oamaru vam tenir molta sort. Primer perquè en una situació un tant còmica vam dir que anàvem a Omaita (en vers de Oamaru) i també perquè l’últim matrimoni que ens va portar es pensava que només em recollia a mi ja que en Roger buscava un lloc per acampar (degut a la hora que era.

Seguint el nostre itinerari, no em pogut visitar tot el que volíem però provarem de fer-ho de pujada.

Ara mateix ens trobem a Dunedin (daniden- es pronuncia).

Vam arribar a través de dos autoestops. El primer ens porta fins les Moeraki Boulders (està l’àlbum- són unes pedres a la platja [fotos 3, 4, 5 i 6]).

La segona que para ens porta directament fins a Dunedin. Ambdós surten a les fotografies; Taylor [foto 1] i Cheryl [foto 2].

Per ara portem entorn uns 534 Km. d’autoestop i veient el resultat ens plantegem fer-ho a la costa oest també.

Així doncs el pla de ruta actual es el següent; estar a Dunedin fins el dijous i després anar direcció als Catlins.

Demà anar cap a un càmping i estar fins dijous. Per circumstàncies que no venen al cas estem en un hostel (algun dia explicarem).

Dilluns i dimarts em decidit visita la ciutat, anar a la platja a posar-nos morenos. Sense oblidar el Barça que aquí és dimarts a les 9 del matí.

El dimecres em decidit llogar unes bicicletes (per uns 18 euros) de muntanya i conèixer la península en la que es troba la ciutat (península d’Otago).

Llavors el dijous pel matí marxaríem cap als Catlins.
Aquest últim punt es el que balla més ja que em de consultar preus de cotxe. Ens agradaria visita aquesta àrea on hi ha parcs naturals i unes costes impressionants. Ens em plantejat fer-ho a peu encara que no és molt recomanable ja que només hi ha quatre poblacions en un diàmetre de 280 Km.

Així que mirarem d’agafar qualsevol vehicle motoritzat per estar per allà una setmaneta i acampar a càmpings públics o qualsevol altre lloc.
I això es tot per ara. La web la anirem actualitzant al llarg de la setmana amb fotos si podem. Abans de marxar cap als Catlins farem un escrit breu.

Des de d’un lloc que ni sabia que existia que tingueu un bon diumenge.

PD: Feu preguntes del que vulgueu, no tingueu vergonya.
PD2: Visca el Barça

Oamaru

  By , ,

Situació: Oamaru Coordenades: 45.097512, 170.970415
Mapa més gran Google Earth

Passades les 9 del matí, vam sortir del càmping de Christchurch direcció la carretera 1, la principal que creua tot el país amb la intenció de fer autostop i direcció Oamaru.

De seguida que vam començar a caminar ja vam veure que seria un dia difícil ja que feia força calor, i portàvem les motxilles un altre cop carregades fins a dalt de tot [fotos 1 i 2]. Vam fer uns 10 km (2 o 3 dels quals amb l’ajuda d’un carro de compra d’un supermercat) i veient que caminant no ens parava ningú vam decidir parar al voral a fer dit.

Van passar uns 10 minuts i ens va parar un noi jove d’uns 19 anys [no tenim foto] i ens va portar uns 40 km al sud de Chrischurch, on ens va deixar un altre cop a la carretera. Allà, vam estar uns 10 minuts més fins que un altre noi de 20 anys [foto 3] ens va recollir i ens va portar fins a Timaru, uns 120 km més.

Ens va deixar a la sortida del poble, on hi havia força trànsit, i ens va dur que era més fàcil que ens pares algú.
Dit i fet, no va tenir temps ni de pensar que fer si no ens recollia ningú, que un home d’uns 70 anys [foto 4] ens va recollir i ens va acostar uns 40 km més fins a Oamaru.

A mida que anàvem baixant cap a Oamaru, el dia s’anava tapant. L’home ens va deixar en una cruïlla de carreteres.
Allà vam estar com dues hores esperant, ja que passaven pocs cotxes, i la majoria es desviàvem cap una altre direcció.

Feia fred i es feia tard; eren passades les 7 de la tarda i estàvem a 44km del destí final: Oamaru.
Quan ja estàvem pensant on muntar la tenda (o si més no posar els sacs per passar la nit), va parar un matrimoni gran [fotos 5 i 6] i ens van portar fins a la porta del càmping.

20:30 del vespre, objectiu aconseguit.Vam arribar a Oamaru després d’un dia bastant dur a la carretera i després de fer uns 240 km. Ara estarem aquí fins el dia 27, i aprofitarem per fer unes visites a les dues colònies de pingüins que hi ha, i fer alguna ruta marcada per la zona.

Abans de marxar posarem les fotos dels pingüins i del poble que per el poc que hem vist es força tranquil i te bastantes coses per visitar.

Com sempre podeu preguntar el que sigui que intentarem respondre.

Una salutació des del cul del món!

Seguint cap al sud

  By

La nostre intenció per demà és sortir cap a Oamaru que es troba a 284 km de distància de Christchurch, la ciutat que estem ara.
Referent a Christcurch s’ha de dir que és una ciutat la qual no val la pena estar-hi més de tres o quatre dies. Una ciutat agradable per passejar-hi i tranquil·la on hi ha un jardí botànic per relaxar-te i un gran mercat on es pot trobar de tot (només els diumenges), encara que es troba una mica allunyat.

Retornant al tema anterior. Dimarts sortim doncs direcció Oamaru fent autoestop tot i que contemplem la possibilitat de parar a Timaru (seria un punt entremig).
Per ser sincers hem contemplat totes les possibilitats (acampar, parar a Timaru, arribar a Oamaru en un dia – poder massa optimisme…-).

No obstant el nostre itinerari ideal seria el següent: arribar a Oamaru on estaríem 2 o 3 dies com a molt (tenim acordat no passar més de 3 o 4 dies en un lloc a no ser que es tracti d’una zona especial com el Mont Cook o Stewart Island). A Oamaru veurem les colònies de pingüins blaus i d’ulls grocs que hi ha. Pel que sabem es tracta d’una de les ciutats més interessants de la costa est.
Posteriorment, ens dirigirem cap a Duntroon una petita vila interior banyada pel riu Waitaki Aquest destí es deu bàsicament a que visitaríem les pintures rupestres maoris pre-colonials.

Finalment seguirem cap a Dunedin on esperem arribar per el dia 30 a veure el Barça-Madrid.

No sabem quant trigarem i si el podem realitza tot. Això tan sols es un croquis que pot anar variant.

Fins aviat.

Christchurch

  By , ,

Situació: Christchurch Coordenades: -43.5131367,172.5990772
Mapa més gran Google Earth

15 de Novembre. Sortim del hostel de Kaikoura carregats com dos burros, fins el punt d’haver d’anar inclinats endavant per no caure. No obstant, vam tenir la sort de que al cap de mitja hora de camí un matrimoni (Bruce i Sandy) ens recollissin. Apareixen l’àlbum de fotos. Ens va recollir i ens portaren al lloc on ens allotjarem durant una setmana. Pel que em van explicar de joves havien fet autoestop per Europa (motiu pel qual ens recolliren) .Ens han estalviat 181 Km de camí.

Ara doncs estem a Christchurch a un càmping a 5 km del centre de la ciutat. Estem utilitzant la tenda que ens serveix per estalviar una mica de diners.

Referent a la ciutat, es una ciutat que convida a visitar-la i a passejar-hi a diferència de Auckland. Encara que tot just es comença a refer de les conseqüències del terratrèmol del mes de setembre.

Tot just em arribat així que hem vist poca cosa.

Si voleu pregunta alguna cosa, endavant.

Peninsula de Kaikoura

  By , ,

Distància: 13 Km
Temps: 2 hores 30 minuts
Punt de sortida: Kaikoura
Punt d’arribada: Kaikoura
Circular: Si
Descripció:
La ruta comença al punt d’informació de Kaikoura, un poble situat a una petita península a la costa est de la illa sud de Nova Zelanda. Durant les dues hores de ruta hem recorregut tota la península pujant i baixant per uns camins preparats i d’altres que ens feien passar per dins de zones més boscoses.
La ruta es pot fer en poc més de 2 hores ja que nosaltres vam anar parant per fer fotos i menjar una mica.

Posem unes quantes fotos i la opció de veure el recorregut a Wikiloc o amb Google Earth.

Arribant a Nova Zelanda [fotos]

  By ,

El dia 4 de novembre vam arriba a Auckland ( si heu de volar i podeu agafeu companyies com Emirates Airlines. Tot va ser excel·lent excepte l’aterratge).
Un cop allà estàvem allotjats en un cèntric hostel al qual si pot arriba a través del bus que costa uns 16 dòlars, tot i que es car es la única manera d’arribar-hi ja que l’aeroport es troba a uns 20 kilòmetres de la ciutat, aproximadament.

Ens hi varem està quatre dies. La veritat és que es tracta d’una ciutat gris, és a dir, no dona per visitar molt amb un o dos dies ho has vist tot; el parc central, la torre itambé un espectacle maori. Respecte el temps va ploure tres dels quatre dies i el clima no és tan templat com a Australia.

El dissabte a la nit vam sortir de festa amb un amic que tinc que té arrels de Tonga, Tynze. La veritat es que vam conèixer un altre tipus de ciutat. El centre de la ciutat sobretot està ocupat per la comunitat asiàtica (majoritàriament xina o japonesa degut als tractats comercials que tenen aquests tres països- està tot ple de karaokes i massages segurament amb final feliz). En canvi per la nit no se’n veu ni un. La ciutat es transforma i l’ocupen població d’origen europeu i polinesi. Encara que depèn on anessis n’hi ha uns o altres rarament és veuen junts. La nit cal dir que va estar prou bé vam acabar arribant per separat a les 6 del matí. Un amb taxi acompanyat per uns amics de festa i l’altre a peu el qual va estar estirant la porta una hora fins que es va dona compte que era cap endins i no cap enfora.

El dilluns vam marxa cap a Wellington amb bus. Dotze hores va tardar. Podia haver tardat menys però es com una espècie de rodalies renfe. Cal senyalar, que les infraestructures no són molt bones. La nacional 2 seria com l’autopista d’aquí.
A Wellington vam fer nit ( el millor hostel que he estat) i al dia següent a les 8 del mati vam agafa el ferri cap a Picton. D’allà un autobús cap a Blenheim, on ens esperava un tal Richard. La veritat és que el tema feina està difícil.

Per treballar en aquest país cal tenir visa de treball. De vises de treball n’hi ha dues; la Working Holliday Visa que es donen al abril i són 200 les quals et permeten treballar a l’hora que viatges però no són renovables i una altre que és la de treball fix. Aquesta segona algú ha de anar a immigració i dir que treballares per ell. Nosaltres vam anar a immigració i vam sol·licitar la primera; està exhaurida i fins i tot la dona ens va amenaçar dient que ens arrestarien si treballàvem. Respecte a feina al camp n’hi ha, i molta.

Com que no teníem res vam agafa un bus fins Kaikoura. És on estem actualment, en un hostel intentant treballar per l’allotjament. Es una petita ciutat situada a la costa est de Nova Zelanda amb unes vistes impressionants (probablement les millors fins ara). Té mar però alhora està envoltada de muntanyes nevades que arriben fins els 2000 metres d’altura.

La situació actual és que no podem treballa. Així que hem decidit compra una tenda de campanya i anar fent autoestop. Quan arribem a les ciutats buscarem hostels per intenta treballant. Alhora però mirarem granges o llocs per poder allotjar-nos a canvi de menjar i allotjament o tan sols la segona. Tot i que tenim l’esperança de trobar feina encara que sigui il·legalment. Em passat uns dies una mica dolents anímicament però ara ja estem millor així que anirem cap al sud amb els medis que tinguem i disfrutant d’aquest país.

Avui dia 11, després d’haver fet aquest escrit hem anat a preguntar a hostels per treballar, en el que semblava que finalment podríem fer-ho ens han exigit 2 mesos com a mínim així que hem decidit que no. No obstant el marit de la manager ens ha presentat un amic seu que ens ha ofert feina per posar cucs als hams ja que porta una empresa de pesca. Allargarem la nostre estada fins el dimarts i decidirem si ens quedem una setmana més o marxem. La veritat no és una feina que ens esperàvem fer però durant uns dies serà la nostre feina.

Si teniu alguna pregunta feu-la encara que no sabem quan us podrem contestar ja que tots els Wi-Fi son de pago, i són bastant cars. Sort que tenim els McDonalds però només a les grans ciutats. Anirem informant a través dels comentaris sinó.

Últims dies a Australia

  By ,

El dia 1 de novembre després de passar la nit a Maintland, a dos hores de Sidney, a casa de les persones per qui treballa la Marina, vam decidir anar a visitar una especie de granja animal (per veure koalas i cangurs bàsicament) i anar a les dunes de Newcastle famoses per la similitud amb al desert.

El dia va comença malament ja que no va para de ploure en tota la jornada, no obstant vam anar a Oakvale. Una granja animal. Allà si troba la fauna animal per la qual és famosa Austràlia com el koala (el qual es va passar gran part del temps dormint a causa de l’eucaliptus) al que ens van permetre toca i el cangur. Tot i que hi ha altres animals autòctons com el dingo i un cangur en miniatura més poruc.

La veritat és que la visita era interessant encara que gràcies a la Neus (una amiga catalana que viu a Perth) que és veterinària ens va poder fer entendre molts dels secrets d’aquests animals.

Si teniu algun tipus de pregunta sobre algun animal o curiositat feu-la això tan sols és un breu resum podem contestar el que vulgueu. A més sinó la sabem podem preguntar-li a la Neus. Encara que no siguin d’això podeu pregunta el que vulgueu sobre duanes, sortir per les nits, trens, farem el que podrem per respondre.

Dunes de Newcastle:

Granja a Oakvale: