octubre 2010 -

Des de l'aeroport internacional de Shanghai.

Estem a Xangai. La veritat es que ha estat una aventura arribar fins aquí. Després de sortir de Edimburg, on personalment deixo molts amics, direcció Londres embotits en un autobús el qual no destacava per la seva comoditat encara que això ja ho sabíem, es el que te viatjar amb low cost.
Encara que he de dir que no m’esperava un paio arrencant-se les ungles dels peus descaradament. després de mirar-me’l sense discreció alguna aviam si reaccionava, ho continua fent però en vers de posar-se el peu al genoll inclinava tot el tors. Realment asquerós.

Un cop a Londres visitem varis llocs d’interès: Big Ben, l’Ull de Londres (noria gegant que recomano tot i que ho vaig passar malament per las altures), varis camps de futbol i alguna cosa que em deixo a la recamara. Des de les 7:30 fins les 4 de la tarda varem passejar per la ciutat londinenca.

A les 9:25 de la nit embarquem cap a Xina. Aquí comença un espectacle una mica dantesc. Primerament, un grup de japonesos amb màscara una de la qual l’havia perdut i anava amb una bufanda a la boca tot procurant que ningú se li acostés per por a infecció. Sense oblidar les corredisses a la cua, colant-se
la veritat m’han sorprès bastant lo barroers que poden ser. Un cop es començar a enlairar l’avió es va aixecar una xinesa per anar al lavabo. Al instant la safata de vol s’aixecà fent-li gestos amb la mà intentant-li clavar un clatellot i cridant-li “sit please”. Cal recordar que els motors estaven en marxa i les llums apagades quan succeïa tot això. Mentrestant, jo estava encastat al meu seient ja que no sóc un apassionat dels enlairaments i aterratges. Això divertia en Roger que anava encenen i apagant la llum que teníem a dalt i se s’enfotia de mi. Però segons més tard riuria jo ja que la xinesa del davant utilitzaria la seva jaqueta de coixí. La noia quedaria dormida subtilment en Roger li donava una estrebada a la jaqueta per treure-la encara que ella ni s’immutaria.

Referent al vol. El menjar no és res del altre món però es deixava menjar. Ens han donat sopar i dinar, sense oblidar tanta beguda com volguéssim. Les safates no parlen gaire l’anglès, totes d’origen xinés. L’avió era un airbus amb 2 seients, 4 al mig i dos més al exterior, amb la seva corresponent manta i coixí.
Ens han passat un parell de pel·lícules. El vol molt bé una mica llarg però l’aterratge ha estat molt suau.

Al aeroport de Xangai per qui pugui interessar, és similar al de Frankfurt. Molt gran i nou. Accés a WIFI gratuït (no com a Londres) encara que no ens podem connectar al Facebook. Els controls policials són estrictes encara que només sigui per canviar de vol ens han fet passa el control un altre cop.

Per ara això és tot si teniu algun dubte pregunteu en Roger, que jo tinc feina, es broma.