Waipohatu Waterfalls Track

  By , ,

Distància: 6 Km
Temps: 2 hores 30 minuts
Punt de sortida: Aparcament de la zona del DOC a Waipohatu.
Punt d’arribada: Aparcament de la zona del DOC a Waipohatu.
Circular: Si
Descripció:

Una ruta a priori fàcil per la seva curta distància però les moltes pujades i baixades i molt dels seus trams plens de fang a causa de l’aigua i la humitat de les cascades la converteixen en una ruta de nivell mig, tot i que poder tot son excuses ja que la vam fer amb la panxa buida!

Espectaculars vistes i sensacions que transmet, es una ruta que transcorre en tota la seva totalitat per l’interior d’un bosc frondós i humit, ben preparada i adaptada amb ponts i troncs a les zones de fang i ben protegits els trams més compromesos.

Catlins

  By ,

Primer dia -2 de desembre-

Després d’agafar i carregar el cotxe de menjar, vam sortir direcció Balclutha (per la costa). Existeixen unes rutes marcades que permeten a través de carreteres secundaries arribar al mateix destí però gaudint d’unes millors vistes. Un cop allà vam decidir recarregar tots els aparells electrònics a la biblioteca i connectar-nos a internet. Abans de sortir però cap Owaka vam prometre no pagar per allotjament durant els propers quatre dies.

Vam omplir el dipòsit de benzina i vam fer les primeres parades; Kaka Point [fotos 2 i 3 del dia 1] el qual no te gaire a veure. No obstant, ens anava de passada cap al far que es troba situat a Nugget Point [fotos 4 5 6 7 i 8 del dia 1]. Seria el primer de molts fars situats a la costa dels Catlins. Segurament per ser el primer, personalment, el considero el més impressionant de tots per on es troba situat i per les vistes (jutgeu vosaltres mateixos).
D’aquí vam sortí cap al lloc on passaríem la nit [foto 12 del dia 1]. Existeixen unes àrees habilitades pel DOC (Departament of Conservation de NZ) per les quals pagues una petita quantitat en una bústia i pots planta la tenda. Estava una mica allunyat però valia la pena.

Segon dia –3 de desembre-

Ens vam llevar aviat. Tot i que no feia falta ja que la segona nit la passaríem a prop d’allà però aquest cop a la platja en vers del bosc.
Visitàrem les cascades de Purakaunui [foto 1 2 3 i 4 del dia 2], on ens vam poder banyar. Segurament son les més famoses dels Catlins, encara que no són molt grans. Realment són relaxants. Cal dir que l’aigua estava gelada ja que degut als arbres el sol no penetra gaire. Dinàrem allà mateix. [foto 5 del dia 2]

Un cop acabat ens vam moure cap a la platja amb el mateix nom que les cascades [fotos 6 i 18 del dia 2]. Tot i que no ho he mencionat abans, al bosc tan sols herem dues tendes, a la platja hi havia més moviment. Encara que l’accés també va ser una mica dificultós (ja que si accedeix per carreteres més aviat preparades per pasturar les ovelles), té la seva lògica. La costa era impressionant i la platja de somni. No és d’estranyar que hi hagués campistes i també surfistes i algun pescador.

Ni ens podíem imaginar que hi veuríem varis lleons marins [fotos de la 11 a la 17 del dia 2] (un d’ells casi el trepitgem sort que ens va avisa) inclòs algun animaló que no sabem que era [foto 8 i 9 del dia 2] (Lloveras ja pots investigar i contestar).

Vam anar a dormi més que satisfets.

Tercer dia – 4 de desembre-

Fou el més intens. No vam tenir temps a parar. Llac Wilkie [fotos 1 2 i 3 del dia 3], cascades McLean [fotos 4 i 5 del dia 3] que després de caminar una hora vas pujant el riu i vas veient com el riu va serpentejant. Es com anar-te sorprenent de cada petit salt d’aigua sàpiguen que el més esplèndid es troba al final del camí. Tens ganes de parar-te a contemplar però no pots perquè saps que la sorpresa final es a tocar i no ens va decepcionar pas.
També vam veure les cascades Matai, més impressionants que les anteriors si és que es pot. [fotos 14 a 17 del dia 3]
Allà l’amo del restaurant en el qual vam para a fer un mos, degut a que hi havia una concentració de Mustangs [foto 6 del dia 3] (si a algú li interessa veure’ls un a un, que se que algú hi ha, click aquí). Tornant al que ens deia l’amo del restaurant que curiosament tenia un càmping ens va rebaixa el preu, vam dir que ens ho pensaríem i si la promesa seguia en peu a la nit tornaríem.
Mentrestant, per 5 dòlars vam anar a visita les Cathedrals Caves ( l’horari es restringit ja que són unes coves a les quals només si pot accedir quan la marea és baixa). [fotos del 7 al 13del dia 3]
Enraonant els dos acordarem no trencar la promesa del primer dia i buscar un lloc per dormir. Després de buscar una bona estona vam trobar una zona on estaven uns joves d’aquí i ens digueren que simplement plantéssim la tenda que ningú ens dirien res.

Quart dia -5 de Desembre-

Després d’aixecar el campament de Waikaka, visitàrem Curio Bay [fotos 2 4 i 5 del dia 4] on hi ha arbres fossilitzats de fa milions d’anys. Porpoise Bay [foto 1 del dia 4], on els dofins nedant amb els surfistes i on també hi ha un ocell natiu bastant molest. [foto 3 del dia 4]
També vam visitar Slope Point [foto 6 i 7 del dia 4] que és el punt més baix de la illa sur.

Abans de dinar vam decidir fer una petita ruta d’uns 6 km [foto 8 i 9 del dia 4] (també està marcada com a ruta) per un bosc impressionant i amb més cascades, per acabar el dia veient Waikaka Point. [foto 10 11 i 12 del dia 4]

Abans d’acabar el dia vam decidir anar a Fortrose a passar la nit on hi havia una altre zona d’acampada. El fet de que plogues tota la tarda i entrada la nit, no ens va permetre muntar la tenda i ens va obligar a dormir dins al cotxe. Més econòmic impossible.

Després de quatre dies intensos i impressionants, ara mateix ens trobem al càmping de Invergargill, demà agafarem el ferry al migdia i anirem a Stewart Island, farem una ruta a peu de 4 dies i tornarem cap aquí.

Us mantindrem informats!

Peninsula d’Otago en BTT

  By , ,

Distància: 72 Km
Temps: 7 hores 30 minuts
Punt de sortida: Dunedin
Punt d’arribada: Dunedin
Circular: Si
Descripció:
Després de llogar dues bicis al centre de la ciutat, volíem visitar la península que hi ha passat el centre de Dunedin, la península d’Otago.
Sabiem que hi havia 28 Km fins a l’extrem més allunyat, però tinguen tot el dia no ens preocupava massa. El dia era perfecte per fer bici, tapat i sense vent ni pluja.
Abans de sortir ens marquem el recorregut en un mapa a boli, i decidim començar.

De seguida que entrem a la península comencem a pujar per uns camins asfaltats i de cases, i fins que no portem mitja hora no abandonem la població.
Teníem la intenció de visitar un castell que hi ha al mig, en un dels punts més alts, per tant, al veure la desviació hi entrem. Tot bé, el camí prou fàcil fins a l’entrada del castell, fins que ens trobem una taquilla amb un home que ens diu que s’ha de pagar tant per veure els jardins com per veure el castell (cada cosa per separat, uns 40€).

Decidim tornar erera i seguir cap al final de la península amb la intenció de veure uns petits búnquers abans d’arribar al final, on hi ha un observatori d’animals.
A partir de cert punt agafem un camí de sorra que ens fa baixar fins a nivell de mar, on resseguim dues grans entrades d’aigua. Just abans de deixar el camí de sorra, ens esperava una bona pujada fins a uns 160 m.

Des de que tornem a agafar la carretera anant resseguint el mar, el camí es fa més fàcil però no per això més tranquil; a part del trànsit li afegim les gairebé dues hores de bici.

Finalment arribem a l’observatori. No hi dediquem massa temps ja que just arribar dinem i descansem una estona. La justa per reposar cames i estomac, i tornar a la bici. Eren les 16:15 hrs.

De tornada tot més fàcil, segueix sense ploure i decidim tornar per la carretera plana a nivell de mar (tot i les petites pujades de tant en tant).
Son gairebé 30 km. fins al final de la península (més si contem que hem d’arribar al centre i després pujar al càmping).

La tornada la fem gairebé sense aturar-nos, i en bastant menys temps que el camí d’anada ens plantem a l’estació de Dunedin, gairebé al centre.

Mengem alguna cosa i pugem direcció al càmping que tot i semblar que ja estàvem de la ruta, ens esperava al final d’una pujada criminal de 3 km sense parar.

Per fi al càmping, una dutxa i cap a dormir.

Un dia dur, avui a les 10 ens han entregat un cotxe de lloguer que tindrem 5 dies i ens permetrà visitar els Catlins.

Ara mateix ens trobem a Balclutha planejant la ruta d’aquests 5 dies.

Ens despedin, ja actualitzarem quan trobem una ciutat un cop visitat els Catlins

PD: Tant en el track de Google Earth com en el de Wikiloc tan sols està marcat el recorregut d’anada de 38 Km (està en dues parts).

Dunedin

  By , ,

Situació: Dunedin Coordenades: -45.87876, 170.502798
Mapa més gran Google Earth

Hem estat quatre dies a Oamaru, una ciutat que ha valgut la pena visitar encara que al principi teníem intenció de parar a Timaru en vers d’aquesta població.

La veritat es que em passat un bons dies (veient pingüins, passejant pel jardí botànic o per qualsevol altre part).

Fent un breu incís, cal dir que fent autoestop direcció Oamaru vam tenir molta sort. Primer perquè en una situació un tant còmica vam dir que anàvem a Omaita (en vers de Oamaru) i també perquè l’últim matrimoni que ens va portar es pensava que només em recollia a mi ja que en Roger buscava un lloc per acampar (degut a la hora que era.

Seguint el nostre itinerari, no em pogut visitar tot el que volíem però provarem de fer-ho de pujada.

Ara mateix ens trobem a Dunedin (daniden- es pronuncia).

Vam arribar a través de dos autoestops. El primer ens porta fins les Moeraki Boulders (està l’àlbum- són unes pedres a la platja [fotos 3, 4, 5 i 6]).

La segona que para ens porta directament fins a Dunedin. Ambdós surten a les fotografies; Taylor [foto 1] i Cheryl [foto 2].

Per ara portem entorn uns 534 Km. d’autoestop i veient el resultat ens plantegem fer-ho a la costa oest també.

Així doncs el pla de ruta actual es el següent; estar a Dunedin fins el dijous i després anar direcció als Catlins.

Demà anar cap a un càmping i estar fins dijous. Per circumstàncies que no venen al cas estem en un hostel (algun dia explicarem).

Dilluns i dimarts em decidit visita la ciutat, anar a la platja a posar-nos morenos. Sense oblidar el Barça que aquí és dimarts a les 9 del matí.

El dimecres em decidit llogar unes bicicletes (per uns 18 euros) de muntanya i conèixer la península en la que es troba la ciutat (península d’Otago).

Llavors el dijous pel matí marxaríem cap als Catlins.
Aquest últim punt es el que balla més ja que em de consultar preus de cotxe. Ens agradaria visita aquesta àrea on hi ha parcs naturals i unes costes impressionants. Ens em plantejat fer-ho a peu encara que no és molt recomanable ja que només hi ha quatre poblacions en un diàmetre de 280 Km.

Així que mirarem d’agafar qualsevol vehicle motoritzat per estar per allà una setmaneta i acampar a càmpings públics o qualsevol altre lloc.
I això es tot per ara. La web la anirem actualitzant al llarg de la setmana amb fotos si podem. Abans de marxar cap als Catlins farem un escrit breu.

Des de d’un lloc que ni sabia que existia que tingueu un bon diumenge.

PD: Feu preguntes del que vulgueu, no tingueu vergonya.
PD2: Visca el Barça

Oamaru

  By , ,

Situació: Oamaru Coordenades: 45.097512, 170.970415
Mapa més gran Google Earth

Passades les 9 del matí, vam sortir del càmping de Christchurch direcció la carretera 1, la principal que creua tot el país amb la intenció de fer autostop i direcció Oamaru.

De seguida que vam començar a caminar ja vam veure que seria un dia difícil ja que feia força calor, i portàvem les motxilles un altre cop carregades fins a dalt de tot [fotos 1 i 2]. Vam fer uns 10 km (2 o 3 dels quals amb l’ajuda d’un carro de compra d’un supermercat) i veient que caminant no ens parava ningú vam decidir parar al voral a fer dit.

Van passar uns 10 minuts i ens va parar un noi jove d’uns 19 anys [no tenim foto] i ens va portar uns 40 km al sud de Chrischurch, on ens va deixar un altre cop a la carretera. Allà, vam estar uns 10 minuts més fins que un altre noi de 20 anys [foto 3] ens va recollir i ens va portar fins a Timaru, uns 120 km més.

Ens va deixar a la sortida del poble, on hi havia força trànsit, i ens va dur que era més fàcil que ens pares algú.
Dit i fet, no va tenir temps ni de pensar que fer si no ens recollia ningú, que un home d’uns 70 anys [foto 4] ens va recollir i ens va acostar uns 40 km més fins a Oamaru.

A mida que anàvem baixant cap a Oamaru, el dia s’anava tapant. L’home ens va deixar en una cruïlla de carreteres.
Allà vam estar com dues hores esperant, ja que passaven pocs cotxes, i la majoria es desviàvem cap una altre direcció.

Feia fred i es feia tard; eren passades les 7 de la tarda i estàvem a 44km del destí final: Oamaru.
Quan ja estàvem pensant on muntar la tenda (o si més no posar els sacs per passar la nit), va parar un matrimoni gran [fotos 5 i 6] i ens van portar fins a la porta del càmping.

20:30 del vespre, objectiu aconseguit.Vam arribar a Oamaru després d’un dia bastant dur a la carretera i després de fer uns 240 km. Ara estarem aquí fins el dia 27, i aprofitarem per fer unes visites a les dues colònies de pingüins que hi ha, i fer alguna ruta marcada per la zona.

Abans de marxar posarem les fotos dels pingüins i del poble que per el poc que hem vist es força tranquil i te bastantes coses per visitar.

Com sempre podeu preguntar el que sigui que intentarem respondre.

Una salutació des del cul del món!

Seguint cap al sud

  By

La nostre intenció per demà és sortir cap a Oamaru que es troba a 284 km de distància de Christchurch, la ciutat que estem ara.
Referent a Christcurch s’ha de dir que és una ciutat la qual no val la pena estar-hi més de tres o quatre dies. Una ciutat agradable per passejar-hi i tranquil·la on hi ha un jardí botànic per relaxar-te i un gran mercat on es pot trobar de tot (només els diumenges), encara que es troba una mica allunyat.

Retornant al tema anterior. Dimarts sortim doncs direcció Oamaru fent autoestop tot i que contemplem la possibilitat de parar a Timaru (seria un punt entremig).
Per ser sincers hem contemplat totes les possibilitats (acampar, parar a Timaru, arribar a Oamaru en un dia – poder massa optimisme…-).

No obstant el nostre itinerari ideal seria el següent: arribar a Oamaru on estaríem 2 o 3 dies com a molt (tenim acordat no passar més de 3 o 4 dies en un lloc a no ser que es tracti d’una zona especial com el Mont Cook o Stewart Island). A Oamaru veurem les colònies de pingüins blaus i d’ulls grocs que hi ha. Pel que sabem es tracta d’una de les ciutats més interessants de la costa est.
Posteriorment, ens dirigirem cap a Duntroon una petita vila interior banyada pel riu Waitaki Aquest destí es deu bàsicament a que visitaríem les pintures rupestres maoris pre-colonials.

Finalment seguirem cap a Dunedin on esperem arribar per el dia 30 a veure el Barça-Madrid.

No sabem quant trigarem i si el podem realitza tot. Això tan sols es un croquis que pot anar variant.

Fins aviat.

Christchurch

  By , ,

Situació: Christchurch Coordenades: -43.5131367,172.5990772
Mapa més gran Google Earth

15 de Novembre. Sortim del hostel de Kaikoura carregats com dos burros, fins el punt d’haver d’anar inclinats endavant per no caure. No obstant, vam tenir la sort de que al cap de mitja hora de camí un matrimoni (Bruce i Sandy) ens recollissin. Apareixen l’àlbum de fotos. Ens va recollir i ens portaren al lloc on ens allotjarem durant una setmana. Pel que em van explicar de joves havien fet autoestop per Europa (motiu pel qual ens recolliren) .Ens han estalviat 181 Km de camí.

Ara doncs estem a Christchurch a un càmping a 5 km del centre de la ciutat. Estem utilitzant la tenda que ens serveix per estalviar una mica de diners.

Referent a la ciutat, es una ciutat que convida a visitar-la i a passejar-hi a diferència de Auckland. Encara que tot just es comença a refer de les conseqüències del terratrèmol del mes de setembre.

Tot just em arribat així que hem vist poca cosa.

Si voleu pregunta alguna cosa, endavant.