Situació: Oamaru Coordenades: 45.097512, 170.970415
Mapa més gran 
Google Earth
Passades les 9 del matí, vam sortir del càmping de Christchurch direcció la carretera 1, la principal que creua tot el país amb la intenció de fer autostop i direcció Oamaru.
De seguida que vam començar a caminar ja vam veure que seria un dia difícil ja que feia força calor, i portàvem les motxilles un altre cop carregades fins a dalt de tot [fotos 1 i 2]. Vam fer uns 10 km (2 o 3 dels quals amb l’ajuda d’un carro de compra d’un supermercat) i veient que caminant no ens parava ningú vam decidir parar al voral a fer dit.
Van passar uns 10 minuts i ens va parar un noi jove d’uns 19 anys [no tenim foto] i ens va portar uns 40 km al sud de Chrischurch, on ens va deixar un altre cop a la carretera. Allà, vam estar uns 10 minuts més fins que un altre noi de 20 anys [foto 3] ens va recollir i ens va portar fins a Timaru, uns 120 km més.
Ens va deixar a la sortida del poble, on hi havia força trànsit, i ens va dur que era més fàcil que ens pares algú.
Dit i fet, no va tenir temps ni de pensar que fer si no ens recollia ningú, que un home d’uns 70 anys [foto 4] ens va recollir i ens va acostar uns 40 km més fins a Oamaru.
A mida que anàvem baixant cap a Oamaru, el dia s’anava tapant. L’home ens va deixar en una cruïlla de carreteres.
Allà vam estar com dues hores esperant, ja que passaven pocs cotxes, i la majoria es desviàvem cap una altre direcció.
Feia fred i es feia tard; eren passades les 7 de la tarda i estàvem a 44km del destí final: Oamaru.
Quan ja estàvem pensant on muntar la tenda (o si més no posar els sacs per passar la nit), va parar un matrimoni gran [fotos 5 i 6] i ens van portar fins a la porta del càmping.
20:30 del vespre, objectiu aconseguit.Vam arribar a Oamaru després d’un dia bastant dur a la carretera i després de fer uns 240 km. Ara estarem aquí fins el dia 27, i aprofitarem per fer unes visites a les dues colònies de pingüins que hi ha, i fer alguna ruta marcada per la zona.
Abans de marxar posarem les fotos dels pingüins i del poble que per el poc que hem vist es força tranquil i te bastantes coses per visitar.
Com sempre podeu preguntar el que sigui que intentarem respondre.
Una salutació des del cul del món!
YA VEO QUE LO DE TRASPORTE LO LLEVAIS BIEN , YA DIGO QUE DE AQUI AL PEKIN-EXPRES, ESTAIS HECHOS UNOS CRAS, TENGO GANAS DE VER LOS PINGUINOS AZULES, CUIDARSE MUCHO Y BESOS
Eiii kina pasada! De moment teniu la sort de cara, i esperem k continui aixÃ! Esteu molt afavorits amb aquests barrets jejejeje. Molts petonsss
eiiiiiiiiiiiiiii!!!!!!! deu nido kin dia de trajectes, pro wenu el k konta es k ja esteu on volieu, veig k de momen tot us esta sortin mes o menys kom tenieu planejat!!!per cert els dies k esteu a akets lloks feu alguna cosa?? em refereixo a tema kurru i tal.
wenu tius a vera si algun dia coincidim k no parlu en directe amb vosaltres desde fa bastan de temps, i tink ganes de veure la “barba”den lluis, suposu k ja taura crescut una mika no??? ajjajajajaajajajaj
cuideu-vos
Quina passada d’aventura, 260km amb una motxilla i autoestop! Jeje embeja sana q doneu!! A lo tonto a lo tonto veig q sempre arribeu tot arreu, m’alegro molt per vosaltres! Cuideu-vos molt!!
PD: Esta ple de Shelby Mustangs del 67′!!!! Son casi tan preciosos com els paissatjes q fotografieu… Brutals
Eiii!!! he estat llegint i mirant tot el que heu posat…deu ni do!!!! que xulo!!!Son una passada els paisatges…quina enveja… M’encantaria estar-hi!!! Espero que segui disfrutan molt de tot això!!!
Molts petons i record d’en Jordi!!!
Anda primico que lo estais pasando en grande, ya veo que os va todo de perlas y pienso igual que tu madre, de aqui los dos al pekinsprss. Un beso y seguiré vuestro viaje desde aqui, todo muy chulo, cuidaros.
AH! Lluis me olvidé, parece que seguirás siendo minoria en casa, parece que vas a ser tio de una nena jejejejjee, el dia 2 me acaban de confirmar lo que es. besos.
Hola nois!
En Josep i jo estem al corrent de les vostres aventures, tant des del blog com la que ens fa arribar en Joan i la Núria.
Les nostres aventures són tant quotidianes que són incomparables amb les vostres.
Les fotos que aneu penjant son precioses, ja voldria el National Geografic tenir uns reporters com vosaltres a la seva nòmina…
Qui sap, jo faria una intentona i de passada podria reportar uns dinerets ¿?. He sabut que lo dels kiwis, de momnet res. Una abraçada des de la taula del menjador que des d’on us escric, mentre vigilo el dinar que no es cremi….
Josep i Rosa
Hola Roger, soc en Victor el mecánic,cada vegada que entro s´amb possen les dents llargues del que m´agradaria esta amb vosaltres, veig que l´esteu passant molt bé i m´analegro moltissim per vosaltres. Només et demano que amb portis un petit soubenir quant tornis, es un mustang com el de la foto, jejeje. No tornis sense ell, eh!!!