Categoria: Situacions

Dunedin

  By , ,

Situació: Dunedin Coordenades: -45.87876, 170.502798
Mapa més gran Google Earth

Hem estat quatre dies a Oamaru, una ciutat que ha valgut la pena visitar encara que al principi teníem intenció de parar a Timaru en vers d’aquesta població.

La veritat es que em passat un bons dies (veient pingüins, passejant pel jardí botànic o per qualsevol altre part).

Fent un breu incís, cal dir que fent autoestop direcció Oamaru vam tenir molta sort. Primer perquè en una situació un tant còmica vam dir que anàvem a Omaita (en vers de Oamaru) i també perquè l’últim matrimoni que ens va portar es pensava que només em recollia a mi ja que en Roger buscava un lloc per acampar (degut a la hora que era.

Seguint el nostre itinerari, no em pogut visitar tot el que volíem però provarem de fer-ho de pujada.

Ara mateix ens trobem a Dunedin (daniden- es pronuncia).

Vam arribar a través de dos autoestops. El primer ens porta fins les Moeraki Boulders (està l’àlbum- són unes pedres a la platja [fotos 3, 4, 5 i 6]).

La segona que para ens porta directament fins a Dunedin. Ambdós surten a les fotografies; Taylor [foto 1] i Cheryl [foto 2].

Per ara portem entorn uns 534 Km. d’autoestop i veient el resultat ens plantegem fer-ho a la costa oest també.

Així doncs el pla de ruta actual es el següent; estar a Dunedin fins el dijous i després anar direcció als Catlins.

Demà anar cap a un càmping i estar fins dijous. Per circumstàncies que no venen al cas estem en un hostel (algun dia explicarem).

Dilluns i dimarts em decidit visita la ciutat, anar a la platja a posar-nos morenos. Sense oblidar el Barça que aquí és dimarts a les 9 del matí.

El dimecres em decidit llogar unes bicicletes (per uns 18 euros) de muntanya i conèixer la península en la que es troba la ciutat (península d’Otago).

Llavors el dijous pel matí marxaríem cap als Catlins.
Aquest últim punt es el que balla més ja que em de consultar preus de cotxe. Ens agradaria visita aquesta àrea on hi ha parcs naturals i unes costes impressionants. Ens em plantejat fer-ho a peu encara que no és molt recomanable ja que només hi ha quatre poblacions en un diàmetre de 280 Km.

Així que mirarem d’agafar qualsevol vehicle motoritzat per estar per allà una setmaneta i acampar a càmpings públics o qualsevol altre lloc.
I això es tot per ara. La web la anirem actualitzant al llarg de la setmana amb fotos si podem. Abans de marxar cap als Catlins farem un escrit breu.

Des de d’un lloc que ni sabia que existia que tingueu un bon diumenge.

PD: Feu preguntes del que vulgueu, no tingueu vergonya.
PD2: Visca el Barça

Oamaru

  By , ,

Situació: Oamaru Coordenades: 45.097512, 170.970415
Mapa més gran Google Earth

Passades les 9 del matí, vam sortir del càmping de Christchurch direcció la carretera 1, la principal que creua tot el país amb la intenció de fer autostop i direcció Oamaru.

De seguida que vam començar a caminar ja vam veure que seria un dia difícil ja que feia força calor, i portàvem les motxilles un altre cop carregades fins a dalt de tot [fotos 1 i 2]. Vam fer uns 10 km (2 o 3 dels quals amb l’ajuda d’un carro de compra d’un supermercat) i veient que caminant no ens parava ningú vam decidir parar al voral a fer dit.

Van passar uns 10 minuts i ens va parar un noi jove d’uns 19 anys [no tenim foto] i ens va portar uns 40 km al sud de Chrischurch, on ens va deixar un altre cop a la carretera. Allà, vam estar uns 10 minuts més fins que un altre noi de 20 anys [foto 3] ens va recollir i ens va portar fins a Timaru, uns 120 km més.

Ens va deixar a la sortida del poble, on hi havia força trànsit, i ens va dur que era més fàcil que ens pares algú.
Dit i fet, no va tenir temps ni de pensar que fer si no ens recollia ningú, que un home d’uns 70 anys [foto 4] ens va recollir i ens va acostar uns 40 km més fins a Oamaru.

A mida que anàvem baixant cap a Oamaru, el dia s’anava tapant. L’home ens va deixar en una cruïlla de carreteres.
Allà vam estar com dues hores esperant, ja que passaven pocs cotxes, i la majoria es desviàvem cap una altre direcció.

Feia fred i es feia tard; eren passades les 7 de la tarda i estàvem a 44km del destí final: Oamaru.
Quan ja estàvem pensant on muntar la tenda (o si més no posar els sacs per passar la nit), va parar un matrimoni gran [fotos 5 i 6] i ens van portar fins a la porta del càmping.

20:30 del vespre, objectiu aconseguit.Vam arribar a Oamaru després d’un dia bastant dur a la carretera i després de fer uns 240 km. Ara estarem aquí fins el dia 27, i aprofitarem per fer unes visites a les dues colònies de pingüins que hi ha, i fer alguna ruta marcada per la zona.

Abans de marxar posarem les fotos dels pingüins i del poble que per el poc que hem vist es força tranquil i te bastantes coses per visitar.

Com sempre podeu preguntar el que sigui que intentarem respondre.

Una salutació des del cul del món!

Christchurch

  By , ,

Situació: Christchurch Coordenades: -43.5131367,172.5990772
Mapa més gran Google Earth

15 de Novembre. Sortim del hostel de Kaikoura carregats com dos burros, fins el punt d’haver d’anar inclinats endavant per no caure. No obstant, vam tenir la sort de que al cap de mitja hora de camí un matrimoni (Bruce i Sandy) ens recollissin. Apareixen l’àlbum de fotos. Ens va recollir i ens portaren al lloc on ens allotjarem durant una setmana. Pel que em van explicar de joves havien fet autoestop per Europa (motiu pel qual ens recolliren) .Ens han estalviat 181 Km de camí.

Ara doncs estem a Christchurch a un càmping a 5 km del centre de la ciutat. Estem utilitzant la tenda que ens serveix per estalviar una mica de diners.

Referent a la ciutat, es una ciutat que convida a visitar-la i a passejar-hi a diferència de Auckland. Encara que tot just es comença a refer de les conseqüències del terratrèmol del mes de setembre.

Tot just em arribat així que hem vist poca cosa.

Si voleu pregunta alguna cosa, endavant.

des de Xina

  By ,

Estem a Xangai. La veritat es que ha estat una aventura arribar fins aquí. Després de sortir de Edimburg, on personalment deixo molts amics, direcció Londres embotits en un autobús el qual no destacava per la seva comoditat encara que això ja ho sabíem, es el que te viatjar amb low cost.
Encara que he de dir que no m’esperava un paio arrencant-se les ungles dels peus descaradament. després de mirar-me’l sense discreció alguna aviam si reaccionava, ho continua fent però en vers de posar-se el peu al genoll inclinava tot el tors. Realment asquerós.

Un cop a Londres visitem varis llocs d’interès: Big Ben, l’Ull de Londres (noria gegant que recomano tot i que ho vaig passar malament per las altures), varis camps de futbol i alguna cosa que em deixo a la recamara. Des de les 7:30 fins les 4 de la tarda varem passejar per la ciutat londinenca.

A les 9:25 de la nit embarquem cap a Xina. Aquí comença un espectacle una mica dantesc. Primerament, un grup de japonesos amb màscara una de la qual l’havia perdut i anava amb una bufanda a la boca tot procurant que ningú se li acostés per por a infecció. Sense oblidar les corredisses a la cua, colant-se
la veritat m’han sorprès bastant lo barroers que poden ser. Un cop es començar a enlairar l’avió es va aixecar una xinesa per anar al lavabo. Al instant la safata de vol s’aixecà fent-li gestos amb la mà intentant-li clavar un clatellot i cridant-li “sit please”. Cal recordar que els motors estaven en marxa i les llums apagades quan succeïa tot això. Mentrestant, jo estava encastat al meu seient ja que no sóc un apassionat dels enlairaments i aterratges. Això divertia en Roger que anava encenen i apagant la llum que teníem a dalt i se s’enfotia de mi. Però segons més tard riuria jo ja que la xinesa del davant utilitzaria la seva jaqueta de coixí. La noia quedaria dormida subtilment en Roger li donava una estrebada a la jaqueta per treure-la encara que ella ni s’immutaria.

Referent al vol. El menjar no és res del altre món però es deixava menjar. Ens han donat sopar i dinar, sense oblidar tanta beguda com volguéssim. Les safates no parlen gaire l’anglès, totes d’origen xinés. L’avió era un airbus amb 2 seients, 4 al mig i dos més al exterior, amb la seva corresponent manta i coixí.
Ens han passat un parell de pel·lícules. El vol molt bé una mica llarg però l’aterratge ha estat molt suau.

Al aeroport de Xangai per qui pugui interessar, és similar al de Frankfurt. Molt gran i nou. Accés a WIFI gratuït (no com a Londres) encara que no ens podem connectar al Facebook. Els controls policials són estrictes encara que només sigui per canviar de vol ens han fet passa el control un altre cop.

Per ara això és tot si teniu algun dubte pregunteu en Roger, que jo tinc feina, es broma.