Arribant a Nova Zelanda [fotos]

El dia 4 de novembre vam arriba a Auckland ( si heu de volar i podeu agafeu companyies com Emirates Airlines. Tot va ser excel·lent excepte l’aterratge).
Un cop allà estàvem allotjats en un cèntric hostel al qual si pot arriba a través del bus que costa uns 16 dòlars, tot i que es car es la única manera d’arribar-hi ja que l’aeroport es troba a uns 20 kilòmetres de la ciutat, aproximadament.

Ens hi varem està quatre dies. La veritat és que es tracta d’una ciutat gris, és a dir, no dona per visitar molt amb un o dos dies ho has vist tot; el parc central, la torre itambé un espectacle maori. Respecte el temps va ploure tres dels quatre dies i el clima no és tan templat com a Australia.

El dissabte a la nit vam sortir de festa amb un amic que tinc que té arrels de Tonga, Tynze. La veritat es que vam conèixer un altre tipus de ciutat. El centre de la ciutat sobretot està ocupat per la comunitat asiàtica (majoritàriament xina o japonesa degut als tractats comercials que tenen aquests tres països- està tot ple de karaokes i massages segurament amb final feliz). En canvi per la nit no se’n veu ni un. La ciutat es transforma i l’ocupen població d’origen europeu i polinesi. Encara que depèn on anessis n’hi ha uns o altres rarament és veuen junts. La nit cal dir que va estar prou bé vam acabar arribant per separat a les 6 del matí. Un amb taxi acompanyat per uns amics de festa i l’altre a peu el qual va estar estirant la porta una hora fins que es va dona compte que era cap endins i no cap enfora.

El dilluns vam marxa cap a Wellington amb bus. Dotze hores va tardar. Podia haver tardat menys però es com una espècie de rodalies renfe. Cal senyalar, que les infraestructures no són molt bones. La nacional 2 seria com l’autopista d’aquí.
A Wellington vam fer nit ( el millor hostel que he estat) i al dia següent a les 8 del mati vam agafa el ferri cap a Picton. D’allà un autobús cap a Blenheim, on ens esperava un tal Richard. La veritat és que el tema feina està difícil.

Per treballar en aquest país cal tenir visa de treball. De vises de treball n’hi ha dues; la Working Holliday Visa que es donen al abril i són 200 les quals et permeten treballar a l’hora que viatges però no són renovables i una altre que és la de treball fix. Aquesta segona algú ha de anar a immigració i dir que treballares per ell. Nosaltres vam anar a immigració i vam sol·licitar la primera; està exhaurida i fins i tot la dona ens va amenaçar dient que ens arrestarien si treballàvem. Respecte a feina al camp n’hi ha, i molta.

Com que no teníem res vam agafa un bus fins Kaikoura. És on estem actualment, en un hostel intentant treballar per l’allotjament. Es una petita ciutat situada a la costa est de Nova Zelanda amb unes vistes impressionants (probablement les millors fins ara). Té mar però alhora està envoltada de muntanyes nevades que arriben fins els 2000 metres d’altura.

La situació actual és que no podem treballa. Així que hem decidit compra una tenda de campanya i anar fent autoestop. Quan arribem a les ciutats buscarem hostels per intenta treballant. Alhora però mirarem granges o llocs per poder allotjar-nos a canvi de menjar i allotjament o tan sols la segona. Tot i que tenim l’esperança de trobar feina encara que sigui il·legalment. Em passat uns dies una mica dolents anímicament però ara ja estem millor així que anirem cap al sud amb els medis que tinguem i disfrutant d’aquest país.

Avui dia 11, després d’haver fet aquest escrit hem anat a preguntar a hostels per treballar, en el que semblava que finalment podríem fer-ho ens han exigit 2 mesos com a mínim així que hem decidit que no. No obstant el marit de la manager ens ha presentat un amic seu que ens ha ofert feina per posar cucs als hams ja que porta una empresa de pesca. Allargarem la nostre estada fins el dimarts i decidirem si ens quedem una setmana més o marxem. La veritat no és una feina que ens esperàvem fer però durant uns dies serà la nostre feina.

Si teniu alguna pregunta feu-la encara que no sabem quan us podrem contestar ja que tots els Wi-Fi son de pago, i són bastant cars. Sort que tenim els McDonalds però només a les grans ciutats. Anirem informant a través dels comentaris sinó.